Aquest cap de setmana, el Club Natació Sant Andreu s’ha proclamat campió de la Supercopa d’Europa femenina.
Una fita esportiva innegable. Però darrere d’aquesta copa hi ha un relat molt menys lluït: el d’un club de barri convertit en un projecte d’elit sense retorn real pels socis.
Els deliris de grandesa de l’expresident Àngel Bernet no són nous. Fa anys que el club destina recursos desmesurats al waterpolo femení, com si fossim un club professional europeu.
El problema? Que no ho som.
Segons dades públiques recollides per diversos mitjans —com La Vanguardia i Relevo—, les jugadores d’elit en equips com el CN Sabadell poden arribar a guanyar entre 15.000 i 25.000 € anuals, sense comptar primes, allotjaments, beques o complements per competicions internacionals.
Fent una estimació a l’alça per a un equip complet, la massa salarial anual podria superar fàcilment els 250.000 o 300.000 €, sense incloure despeses de tècnics, viatges, allotjament ni logística de competició.
I tot això en un esport que, per la seva naturalesa i audiència, no genera ingressos directes ni retorn econòmic proporcional.
Aquí és on apareix la pregunta incòmoda:
D’on surten aquests diners?
Subvencions públiques? Espònsors? O, com sempre, de les quotes dels socis?
Ahir el club va aixecar la copa, però… quants socis hi havia a la grada?
Quant es va ingressar en entrades?
Quant va costar l’organització?
L’èxit esportiu és un motiu d’orgull, però de prestigi no se’n viu.
I veure la copa europea lluent a l’entrada del club mentre els nens es canvien en vestidors vells i esquiven aixetes que degoten, és com a mínim… surrealista.
Un club com el Sant Andreu hauria de ser del barri i per al barri, no una joguina d’ambicions personals.
Perquè al final, la grandesa no es mesura amb títols, sinó amb coherència.
I, sobretot, amb ganes de veure la pròxima auditoria, per comprovar quin ha estat el retorn d’aquest festival capritxós.
Avís legal
Aquest article expressa una opinió fonamentada en dades públiques i informacions periodístiques, incloent-hi La Vanguardia (14/03/2018) i Relevo (11/09/2023), que analitzen les condicions econòmiques dels equips de waterpolo d’elit a Espanya.
Les xifres econòmiques s’exposen com a estimacions orientatives.
No s’imputen responsabilitats econòmiques ni legals al Club Natació Sant Andreu, sinó que es qüestiona el model de gestió esportiva i el seu impacte en la transparència i sostenibilitat econòmica del club.